Autoretrat de l'estudiant de llengües

A continuació explicaré la meva experiència com a estudiant de llengües.

La meva primera llengua, o la meva llengua materna és el castellà, atès que el meu pare és de Granada i la meva mare, tot i ser catalana, la seva escolarització es va produir durant el franquisme, i per tant en castellà, i a més els seus pares eren andalusos, per tant també la seva llengua materna era el castellà. El castellà és la llengua que parlo en el context familiar més proper, és a dir, amb els meus pares i les meves germanes, i també amb la resta de la família.

Pel que fa a les llengües addicionals, és a dir, aquelles que he après després de la materna, destacaria principalment el català, el francès i l'anglès. Pel que fa al català, més que considerar-la una llengua addicional, la considero la meva segona llengua, quan al fet que la utilitzo indistintament del castellà i a més l'he après al territori, és a dir, tota la meva escolarització, des de la llar d'infants fins ara a la universitat ha estat en català. És la llengua que juntament amb el castellà utilitzo depenent del context en què em trobi o segons amb qui parli.

Pel que fa al francès i a l'anglès són les dues llengües estrangeres que he après durant la meva escolarització, és a dir, les he après al meu territori. A la meva escola la llengua estrangera que s'estudiava era el francès i el vaig estudiar des de tercer de primària fins a tercer d'ESO. Tot i aprendre aquesta llengua durant tants anys considero que no tinc la suficient fluïdesa per parlar-la i escriure-la adequadament, tot i que l'entenc bastant, tant pel que fa al fet d'escoltar-ho o de llegir-ho, atès que crec que és un idioma que s'assembla força al català i això em facilita la seva comprensió. Considero però, que la forma d'ensenyar la llengua francesa no era la més adequada, atès que la classe es donava en català i el que es feia era traducció simultània de la paraula o frase del català al francès. Quan a l'anglès, aquest no el vaig començar a aprendre fins a sisè de primària, i tot i començar-ho més tard, considero que se li ha donat més importància, atès el pes que té com a llengua internacional. A més de fer més hores d'anglès que de francès a l'escola, vaig fer anglès de manera extraescolar, fet que fa que la domini més en comparació al francès. A més a diferència del francès, les classes d'anglès en la seva majoria es feien en anglès, fet que penso que és important per adquirir una llengua estrangera. Pel que fa als dos idiomes, considero que encara em queda bastant per dominar-los completament i poder utilitzar-los correctament en el seu territori.

Per acabar, dir que crec que el fet d'aprendre llengües no dificulta l'aprenentatge sinó que l'enriqueix, a més, considero que el fet de tenir més llengües adquirides facilita cada vegada més l'adquisició d'una nova llengua.