Escriure un text en una llengua poc coneguda

Ciao! Il mio nome e Irene, ho ventinove anni. Io vengo de Sabadell una città de Barcelona. Io vivo con miei genitore i le mie due sorelle, sono più piccole di me. Sto studiando l'educazione elementare e della prima infanzia presso l'Università Autonoma di Barcelona perché voglio essere insegnante. Mi piace molto ascoltare la musica, specialmente il rock e mi piace anche stare con la famiglia e gli amici. Mi piace viaggiare, sono stato a Londra, in Francia ea Roma. Spero che il mio italiano sia quello giusto. 

Recursos utilitzats per escriure en una llengua poc coneguda: l'italià

Per redactar aquest text he utilitzat una sèrie de recursos que m’han servit per escriure en un idioma, que conec, però no el suficient. Com es pot veure l’idioma escollit és l’italià, m’he decidit per aquest idioma perquè crec que s’assembla força al castellà i en certes paraules fins i tot s’assembla al català. Un dels recursos que he utilitzat per fer el redactat és el diccionari, m’he ajudat d’un diccionari castellà-italià online (http://diccionario.reverso.net/espanol-italiano/). Com he dit abans en ser un idioma que s’assembla al meu, moltes paraules són similars i en el cas d’escriure-les malament el corrector de Word me les ha corregit, així que podria dir que fer-ho en Word és un altre recurs que serveix quan escrius en un idioma poc conegut. També he demanat ajuda a la meva germana en alguna frase, atès que ella té alguns coneixements d’italià. I per últim, he utilitzat la música com a recurs, atès que alguna de les paraules sé com s’escriuen per cançons de músics italians. Fent aquest text m’he adonat que en l’actualitat tenim molts recursos al nostre abast per poder escriure o parlar, o si mes no defensar-nos, en un idioma poc conegut per a nosaltres.

Autoretrat de l'estudiant de llengües

A continuació explicaré la meva experiència com a estudiant de llengües.

La meva primera llengua, o la meva llengua materna és el castellà, atès que el meu pare és de Granada i la meva mare, tot i ser catalana, la seva escolarització es va produir durant el franquisme, i per tant en castellà, i a més els seus pares eren andalusos, per tant també la seva llengua materna era el castellà. El castellà és la llengua que parlo en el context familiar més proper, és a dir, amb els meus pares i les meves germanes, i també amb la resta de la família.

Pel que fa a les llengües addicionals, és a dir, aquelles que he après després de la materna, destacaria principalment el català, el francès i l'anglès. Pel que fa al català, més que considerar-la una llengua addicional, la considero la meva segona llengua, quan al fet que la utilitzo indistintament del castellà i a més l'he après al territori, és a dir, tota la meva escolarització, des de la llar d'infants fins ara a la universitat ha estat en català. És la llengua que juntament amb el castellà utilitzo depenent del context en què em trobi o segons amb qui parli.

Pel que fa al francès i a l'anglès són les dues llengües estrangeres que he après durant la meva escolarització, és a dir, les he après al meu territori. A la meva escola la llengua estrangera que s'estudiava era el francès i el vaig estudiar des de tercer de primària fins a tercer d'ESO. Tot i aprendre aquesta llengua durant tants anys considero que no tinc la suficient fluïdesa per parlar-la i escriure-la adequadament, tot i que l'entenc bastant, tant pel que fa al fet d'escoltar-ho o de llegir-ho, atès que crec que és un idioma que s'assembla força al català i això em facilita la seva comprensió. Considero però, que la forma d'ensenyar la llengua francesa no era la més adequada, atès que la classe es donava en català i el que es feia era traducció simultània de la paraula o frase del català al francès. Quan a l'anglès, aquest no el vaig començar a aprendre fins a sisè de primària, i tot i començar-ho més tard, considero que se li ha donat més importància, atès el pes que té com a llengua internacional. A més de fer més hores d'anglès que de francès a l'escola, vaig fer anglès de manera extraescolar, fet que fa que la domini més en comparació al francès. A més a diferència del francès, les classes d'anglès en la seva majoria es feien en anglès, fet que penso que és important per adquirir una llengua estrangera. Pel que fa als dos idiomes, considero que encara em queda bastant per dominar-los completament i poder utilitzar-los correctament en el seu territori.

Per acabar, dir que crec que el fet d'aprendre llengües no dificulta l'aprenentatge sinó que l'enriqueix, a més, considero que el fet de tenir més llengües adquirides facilita cada vegada més l'adquisició d'una nova llengua.

El meu procés d'aprenentatge de l'escriptura

És un fet que la manera en què actualment s'aborden l'escriptura i la lectura a l'escola difereix de com s'abordava quan jo vaig aprendre a llegir i a escriure i durant tota la meva escolaritat a primària i secundària.

El meu procés d’aprenentatge de l’escriptura va iniciar-se tal com s’ensenyava fa uns anys, per mitjà de fitxes i fent repeticions de paraules. D’aquesta mateixa manera apreníem la lectura. Ens ensenyaven a escriure a tots al mateix temps, sense tenir en compte si aquell infant podia estar un moment evolutiu diferent que el del seu company. Recordo com a primària abordaven l’escriptura quasi sempre de dues maneres, o bé fent còpia de textos o bé fent dictats, a més poques vegades aquestes activitats estaven contextualitzades, fet que considero que pot dificultar aquest procés d’aprenentatge. Pel que fa a secundària, començaven a abordar l’escriptura de manera més contextualitzada, tot i que aquestes activitats es podien comptar amb els dits d’una mà. Algunes d’aquestes activitats eren de creació, com per exemple el llibre de poemes i petites narracions que feia per Sant Jordi tota l’escola.

Considero que si la forma en què em van ensenyar a llegir i a escriure hagués estat una altra, potser seria una escriptora més competent. No dic pas que em consideri una escriptora incompetent, sinó que, si l'ensenyament tant de l'escriptura com de lectura l'haguessin abordat d'una altra manera, amb contextos més significatius o amb textos reals, tindria molts més recursos per poder desenvolupar-me amb més fluïdesa a l'hora d'escriure. Considero que sóc igual de competent a l'hora d'escriure tan castellà com en català, ja que totes dues llengües les vaig adquirir a l'hora, sí que pot ser que tingui més facilitat a l'hora d'escriure en català, però això és degut al fet que la meva escolarització va ser en català. No crec que el fet d'aprendre més llengües dificulti l'aprenentatge, sinó que l'enriqueix.

Revista GallecsExpress
(Institut Gallecs)

Per acabar, considero que l'escola hauria d'abordar tant l'ensenyament de l'escriptura com de la lectura conjuntament, a partir de contextos reals i significatius per als infants, realitzant activitats més funcionals com activitats relacionades amb l'organització de la classe, com elaborar cartells informatius, escriure els càrrecs, o activitats relacionades amb la comunicació, com crear una revista per l’escola, un blog o fer una petita ressenya per al diari de la ciutat sobre algun espectacle que vagin a veure, entre d’altres.

“Massa sovint l’escriptura s’ensenya com a una habilitat motora i no com una activitat cultural complexa. (…) Als nens se’ls hauria d’ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de lletres”.

 Vigotsky

Il·lustració de Luc Turlan